DeltaPolet

El vaporet.

Aquest mes d’octubre, concretament el dia 28, es compliran 100 anys de l’avarament del llegendari vapor Anita, l’últim vapor que va navegar per l’Ebre, l’últim transport fluvial que va unir la gent dels pobles del Delta amb l’interior.

Va ser construït en 5 mesos al taller Sales de Tortosa, al barri de Ferreries i tenia 32 m d’eslora (llargada), i 5 de mànega (amplada). Inicialment estava equipat en un motor de llenya de doble expansió de 35 HP i 37 revolucions i una caldera de 55 CV. Podia transportar 300 persones, 800 sacs d’arròs, i es deia que si convingués podria arribar a remolcar tres llaguts carregats amb 300 sacs d’arròs cadascun.

El 1924 va ser adquirit per Sebastian Albacar i li van fer importants remodelacions suprimint les pales i instal·lant un motor semi diesel de 4 cilindres, això va fer augmentar considerablement la seva velocitat que podia arribar als 15 nusos, (uns 28 km/h) casi el doble que amb la màquina de vapor i les pales. També van reduir la capacitat de passatgers acomodant-los millor en només 192 places a coberta i alguns apartaments de 1ª i 2ª.

Als estius el vaporet tenia problemes de calat a partir de la sucrera de Campredó, per poder arribar a Tortosa, sobretot als estius, el passatgers havien d'acabar d’arribar caminant o en autobús, i les mercaderies recarregar-les a un camió. Aquest problema unit a la competència que li feia el Carrilet de La Cava va fer que a l’estiu de l'any 1928 deixés de fer els serveis regulars, dedicant-se a partir de llavors a fer viatges lúdics al far i l’illa de Buda. Pot ser les primeres excursions turístiques pel riu Ebre.

En una nit de temporal es va deslligar del Pas de Sant Jaume on estava amarrat i se’n anava riu avall, es va recuperar i buscant una millor protecció es va deixar ben lligat a ma de baix de l’Illa de Gràcia a la vora de Sant Jaume. Allí el va sorprendre la riada del 37 i es fa enfonsar.

No tenim la data exacta del dia que es va enfonsar, però suposem de que seria el dia en que el riu es va desbordar al Delta, concretament el 28 d’octubre de 1937. Es curiós que les dades que tenim de l’avarament i de l’enfonsament en el dos casos siguin el 28 d’octubre.

Aquest petit buit d’informació està justificat pel fet que s’estava en plena guerra civil i només 5 mesos abans de que les tropes de Franco arribessin a Sant Jaume, i les republicans es parapetessin a La Cava i Jesús i Maria. A partir d’aquest moment la comunicació entre una banda i l’altra de riu es va fer a tirs i canonades durant nou mesos.

Ternales, un valencià que comprava ferro, l’any 1956 el va comprar i va intentar traure’l per aprofitar el material, però no ho va aconseguir. Ho van intentar fent estirar animals amb una mena de sínia i unes politges, però desprès de tres setmanes d’infructuosos intents van desistir. El vaporet es va resistir a abandonar el riu i convertir-se en ferralla.

Penso que el seu coratge mereix algun tipus de reconeixement, i crec que allí on està podria ser un símbol important de la peculiar història de la navegació per l’Ebre, de la vida de les persones d’aquests indrets, i de la importància del riu en tots els processos històrics.

Se que amb motiu d’aquest centenari es faran xerrades, exposicions, i coses així, però ell continuarà allí, tot sol baix de l’aigua, el que proposo es fer alguna cosa al mateix lloc on està, donar a conèixer l’indret, venerar-lo, i pot ser alguna cosa mes...

El dia 28 es dimecres, mal dia per als que treballen, proposo que si algú te curiositat o creu que es podria fer alguna cosa, el dissabte següent, el dia 31, ens podríem trobar en algun lloc i comentar el tema. No està descartat que el mateix dia 31 poguéssim fer una visita testimonial al lloc on està.

Si algú ho creu interessant, podeu enviar un e-mail a josep_polet@yahoo.es i quedaríem amb un lloc per trobar-nos, i potser prendre alguna iniciativa.