miércoles, 21 de septiembre de 2016

DELTA-MASTER-XEF Km 0

Al final hem pogut portar a cap una jornada que feia temps que ens rondava pel cap:


El Delta-Màster-Xef Km 0 

Es tractava de fer una paella i uns entrants de qualitat, amb productes tots de km 0, i anats a buscar el mateix dia als productors de la zona, per poder avaluar-les amb fomat concurs i després menjarse-la.

Per això vam tenir la col·laboració d'un grup de Granollers d'uns 60 anys, que les dones volien organitzar una activitat sorpresa als seus marits que no havien cuinat mai.

Ja ho tenim!!!


Els vam rebre davant l'Ajuntament de Deltebre per a després portar-los a les cuines d'EbreTerra i explicar-los en què consistia la jornada.


Les corresponents explicacions dels nostres Xef de les bases del concurs: 












Primer anar a comprar els productes:





















Els preparatius:





La foto de rigor amb els Xef abans de començar:





A la feina:





La valoració dels Xef:


 


El dinar:





I lo millor de tot:




Moltes gràcies per tot!!!!!





sábado, 14 de noviembre de 2015

Catalunya Experience


Catalunya Experience


El programa de TV3 Catalunya Experience, va dedicar l’edició de l’11 de novembre a la ciutat de Girona i al Delta de l’Ebre.

En aquest programa Arturo López i Manu Espinosa, dos expert en xarxes socials mexicans, van visitar Catalunya guiats per la simpàtica actriu catalana Ivana Miño.
La primera part d’aquest programa va estar dedicada a la ciutat de Girona, el pont de ferro, les flors i les places engalanades, un ninot trapezista, el call jueu, i altres temes d’interès turístic de la capital gironina.

A partir del minut 24 va començar el reportatge del Delta de l’Ebre, i en ell van visitar el Zigurat de la desembocadura, la Badia dels Alfacs, un arrossar, una barraca, i van realitzar una excursió aèria amb paramotor.

Al Zigurat de la desembocadura, ajudats pels plafons interpretatius que hi ha al seu costat, van poder ser informats de la formació del Delta, i dels problemes ocasionats per la retenció dels sediments a les preses de riu amunt. I de la confiança que tenim en que en algun moment, la enorme importància biològica del Delta de l’Ebre, obligarà a la Comunitat Europea a exigir als responsables d’aquesta retenció, a facilitar el transit d’aquests sediments fins el Delta, i així  garantir la seva supervivència. Des de dalt del Zigurat van gaudir d’una privilegiada vista sobre la desembocadura, Buda, desembocadura vella, el Garxal, i altres punts que des de allí es poden admirar. S’aprofita aquesta magnífica atalaia, per comentar-los els motius pels quals considerem que aquell lloc pot ser considerat l’epicentre de la dieta mediterrània, i de la varietat i qualitat de productes que hi a al voltant.

La visita a la Badia del Fangar la van fer amb el veler Butterfly, visitant una zona de nacres i una plataforma de degustacions d’ostres i musclos, on van poder conèixer de la ma experta d’Agustí del Parrillo les qualitat dels mariscs que es cultiven en aquelles plataformes, i de lo beneficiós que resulta la combinació de l’aigua dolça i salada per donar un bon bouquet als mariscs que allí produeixen.

A la Barraca de Salvador van tindre l’oportunitat de caminar per dins d’un arrossar gaudint  dels beneficis d’aquest sa exercici, van degustar una paella típica del Delta, van conèixer les peculiaritats de la construcció d’una barraca utilitzant materials i tècniques autòctones, i altres experiències de l’entorn, com la  d’ajudar a atrapar un grupet d’oques petites que s’havien escapat.
Finalment els van embarcar en dues paramotors per fer una visita aèria, en un moment en que es podia admirar un Delta completament inundat.


Un interessant reportatge, que ha servit para que ens referméssim en la nostra creença, de que vivim en un dels millors llocs, i esperem que hagi servit per posar el nostre petit granet d’arena, en favor de que responsables de la gestió del riu facin alguna cosa perquè tornen a arribar sediments al Delta.

jueves, 29 de octubre de 2015

PROJECT WILD THING



Hem de tornar a reconnectar-mos amb la natura, i connectar als nostres fills, sense temors i amb urgència, simplement per la seva felicitat i per fer un món millor  #TurismeNatura

miércoles, 28 de octubre de 2015

Turisme a la Natura


Ahir DeltaPolet vam participar com a ponents en la jornada de Turisme a la Natura a Mont Sant Benet, on vam poder explicar el nostre projecte de turisme de natura i tradicions al delta de l'Ebre.


La jornada va ser organitzada per la Fundació Catalunya-La Pedrera que té, entre altres, la missió de protegir el patrimoni natural i el paisatge, així com de sensibilitzar la societat en el respecte a la natura i als valors ambientals. Per tal de complir aquesta finalitat és propietària i gestiona 24 espais naturals i tres equipaments de turisme a la natura que ofereixen diverses activitats i estades que, en conjunt, són visitats anualment per prop de 400.000 persones. 

L’interès per els projectes de turisme de natura és substancial a la fundació des dels seus inicis, tot i que arrel de la transformació en fundació privada l’any 2013, l’interès i la necessitat de trobar models de sostenibilitat econòmica d’aquests projectes ens ha fet reflexionar molt sobre la millor manera de dur a terme amb èxit aquestes iniciatives. 

Per altra banda, enguany el Govern de la Generalitat ha presentat el Pla de foment del turisme de natura als espais naturals protegits (ENP) de Catalunya, que defineix l’estratègia per impulsar l’eco- turisme a Catalunya, amb l’objectiu de posicionar Catalunya com a referent en aquesta matèria a la regió mediterrània en l’horitzó 2020. 

Amb la Jornada d’Ecoturisme del 27 d’octubre de 2015 a Mónsant Benet, volen obrir aquest debat a tots els actors del turisme de natura de Catalunya per tal de que puguin aportar la seva experiència i opinió en un moment en què la innovació resulta clau per a la supervivència de projectes i negocis. 

Va ser una jornada on l’experiència de grans experts europeus i de diverses iniciatives  a Catalunya vam poder aportar la nostra visió de turisme de natura.





G
a









 



martes, 20 de octubre de 2015

Safaris de Tardor

Per aquest cap de setmana d'octubre  ens van trucar del Cal Naudí per organitzar un safari per un grup de viatgers d'arreu d'Espanya que havien triat aquest hotel amb encant per reunir-se i compartir experiències.

Per nosaltres va ser un plaer compartir el dia amb viatgers experimentats i ensenyar-los les excel·lències de la nostra terra.

Moltes gràcies











viernes, 9 de octubre de 2015

Un Pais para comerselo


La reserva de la biosfera de les Terres de ‘Ebre i la gastronomia.


Le Terres de l’Ebre poden ser considerades el centre neuràlgic de la gastronomia mediterrània, el vi, l’oli, el blat, els fruits secs, la mel... abunden a les zones de secà; als regadius de la vora del riu es cultiven tota classe d’hortalisses i fruita mediterranis; al Delta hi ha més de 20.000 Ha d’arrossars dins dels quals abunden els ànecs, anguiles, granotes, carpes, i altres singulars elements que augmenten aquesta riquesa; a les badies del Delta hi ha instal·lades plataformes de cria de musclos i ostres, i es pesquen anguiles, llobarros, orades, i altres peixos i mariscs; a les punten d’arena de les fletxes deltaiques, es poden recollir diferents varietats d’interessants mariscs que viuen enclavats a la sorra, com els suculents grumols, els catxels, els canyuts, la tallarina, les lluentes, els mardagaus, els ratllats; enfront de la desembocadura de l’Ebre i afavorits pels nutrients que arrossega el riu al mar i ha abundants bancs de llagostins, sardina, llenguados, polps, galeres, tonyina... dels quans se’n beneficien les flotes pesqueres de l’Ametlla, l’Ampolla, Deltebre, La Ràpita, i les Cases de Alcanar; a les zones de pastura que hi ha tant al secà com per les voltes de les basses i les badies es crien bous, ovelles, i cabres; i també es l’únic lloc de Catalunya on es produeix sal marina.

Tot això està en mans de petits productors que encara conserven mètodes de cultiu tradicionals i llavors autòctones, lo qual li dona una enorme qualitat afegida.

Aquesta enorme varietat de productes, i la qualitat que li donen el mantindre en bona part els cultius i costums tradicionals, son detalls que cada cop valoren més la gran quantitat de turistes que ens visiten. A les Terres de l’Ebre el combinar la producció agroalimentària tradicional i ecològica de qualitat, amb el turisme sostenible, son sense cap dubte un autèntic diamant en brut.

Fruit d’aquest interès son els abundants programes de televisió que es graven per aquesta zona referents a aquesta temàtica. Aquí us facilitem un enllaç a un capítol del programa “Un país para comerselo” en el que Ana Duato es desplaça a les Terres de l’Ebre i fa un interessant i entretingut reportatge sobre alguns d’aquests recursos, i com es preparen i cuinen.

Los productes analitzats en aquest reportatge son: La cria, i la cuina dels musclos les ostres i peixos de les badies; la pesca elaboració i cuina de la tonyina; l’oli i les seves essències en un restaurant de prestigi; com es fan els pastisset a una pastisseria tradicional; l’arròs el seu cultiu i elaboració; lo raïm i la clotxa navegant per l’Ebre; i assaboreix els xapadillos d’anguila en una reserva ornitològica.


Insistim, el combinar turisme sostenible amb el cultiu i elaboració tradicional i ecològica de productes autòctons, son un autèntic diamant en brut. I la clau per polir aquest diamant es la cooperació entre tots. Els visitants que en la seva estada aquí tinguin ocasió de conèixer aquests productes agroalimentaris, es probable que al retornar als seus llocs d'origen els busquen i els recomanen.

jueves, 8 de octubre de 2015

El vaporet.

Aquest mes d’octubre, concretament el dia 28, es compliran 100 anys de l’avarament del llegendari vapor Anita, l’últim vapor que va navegar per l’Ebre, l’últim transport fluvial que va unir la gent dels pobles del Delta amb l’interior.

Va ser construït en 5 mesos al taller Sales de Tortosa, al barri de Ferreries i tenia 32 m d’eslora (llargada), i 5 de mànega (amplada). Inicialment estava equipat en un motor de llenya de doble expansió de 35 HP i 37 revolucions i una caldera de 55 CV. Podia transportar 300 persones, 800 sacs d’arròs, i es deia que si convingués podria arribar a remolcar tres llaguts carregats amb 300 sacs d’arròs cadascun.

El 1924 va ser adquirit per Sebastian Albacar i li van fer importants remodelacions suprimint les pales i instal·lant un motor semi diesel de 4 cilindres, això va fer augmentar considerablement la seva velocitat que podia arribar als 15 nusos, (uns 28 km/h) casi el doble que amb la màquina de vapor i les pales. També van reduir la capacitat de passatgers acomodant-los millor en només 192 places a coberta i alguns apartaments de 1ª i 2ª.

Als estius el vaporet tenia problemes de calat a partir de la sucrera de Campredó, per poder arribar a Tortosa, sobretot als estius, el passatgers havien d'acabar d’arribar caminant o en autobús, i les mercaderies recarregar-les a un camió. Aquest problema unit a la competència que li feia el Carrilet de La Cava va fer que a l’estiu de l'any 1928 deixés de fer els serveis regulars, dedicant-se a partir de llavors a fer viatges lúdics al far i l’illa de Buda. Pot ser les primeres excursions turístiques pel riu Ebre.

En una nit de temporal es va deslligar del Pas de Sant Jaume on estava amarrat i se’n anava riu avall, es va recuperar i buscant una millor protecció es va deixar ben lligat a ma de baix de l’Illa de Gràcia a la vora de Sant Jaume. Allí el va sorprendre la riada del 37 i es fa enfonsar.

No tenim la data exacta del dia que es va enfonsar, però suposem de que seria el dia en que el riu es va desbordar al Delta, concretament el 28 d’octubre de 1937. Es curiós que les dades que tenim de l’avarament i de l’enfonsament en el dos casos siguin el 28 d’octubre.

Aquest petit buit d’informació està justificat pel fet que s’estava en plena guerra civil i només 5 mesos abans de que les tropes de Franco arribessin a Sant Jaume, i les republicans es parapetessin a La Cava i Jesús i Maria. A partir d’aquest moment la comunicació entre una banda i l’altra de riu es va fer a tirs i canonades durant nou mesos.

Ternales, un valencià que comprava ferro, l’any 1956 el va comprar i va intentar traure’l per aprofitar el material, però no ho va aconseguir. Ho van intentar fent estirar animals amb una mena de sínia i unes politges, però desprès de tres setmanes d’infructuosos intents van desistir. El vaporet es va resistir a abandonar el riu i convertir-se en ferralla.

Penso que el seu coratge mereix algun tipus de reconeixement, i crec que allí on està podria ser un símbol important de la peculiar història de la navegació per l’Ebre, de la vida de les persones d’aquests indrets, i de la importància del riu en tots els processos històrics.

Se que amb motiu d’aquest centenari es faran xerrades, exposicions, i coses així, però ell continuarà allí, tot sol baix de l’aigua, el que proposo es fer alguna cosa al mateix lloc on està, donar a conèixer l’indret, venerar-lo, i pot ser alguna cosa mes...

El dia 28 es dimecres, mal dia per als que treballen, proposo que si algú te curiositat o creu que es podria fer alguna cosa, el dissabte següent, el dia 31, ens podríem trobar en algun lloc i comentar el tema. No està descartat que el mateix dia 31 poguéssim fer una visita testimonial al lloc on està.


Si algú ho creu interessant, podeu enviar un e-mail a josep_polet@yahoo.es i quedaríem amb un lloc per trobar-nos, i potser prendre alguna iniciativa.